ART ROMÀNIC

El romànic és un art cristià rural propi de la societat feudal. L'edifici més important és l´esglesia, que sol ésser de petites proporcions, murs gruixuts, poques finestres i poca llum a l'interior cosa que convida al recolliment.

Elements principals de l'arquitectura romànica.

L'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII.

En un principi l'estil fou molt funcional i auster, utilitzant sobretot pedra trencada. A la nau s'aplicava la volta de canó, sense ornamentacions ni obertures. Molt sovint amb la porta d'entrada situada al cantó de migdia com a única obertura, amb escasses finestres de doble esqueixada. Les naus podien estar dividides per pilastres unides per arcs de mig punt.

A finals del segle XI es produeixen canvis importants com les primeres realitzacions en pedra polida, l'ornamentació escultòrica de finestres, portals, capitells... Serà ara, al segle XII, quan esclata la construcció de les grans obres del romànic, amb pintures murals, enlairament de grans campanars, claustres...

L'arquitectura és la característica principal del romànic. Es caracteritza principalment pels sostres baixos i les parets molt gruixudes.

A les esglésies destaquen:

Una distribució en forma de creu llatina, i la part principal dividida en 3 naus: nau esquerra, central i dreta. La central és la més alta i ampla. Les naus es delimiten per les columnes i parets.

La seva distribució és molt simètrica. Parets gruixudes amb espitlleres (finestres petites i generalment a l'est, l'oest o al sud tapades amb alabastre) i/o ulls de bou (finestres petites i rodones).

Columnes amples, algunes decorades als capitells (normalment les de l'absis) i d'altres no (les que més pes aguanten, com les que delimiten les naus).

Les columnes s'uneixen amb arcs de mig punt.

Els sostres de la nau central en volta de canó i els de les naus centrals en forma de mitja volta de canó.

Un absis al final de la nau central, a vegades rodejat per un girola.

Els capitells decorats amb animals mitològics i escenes bíbliques.

Les esglésies tenien poques finestres per evitar que s'ensorrés el sostre, i les poques que tenien estaven orientades cap el recorregut del sol i tapades amb alabastre (no havien descobert el vidre). L'interior quedava molt fosc, que contribuïa a la por que donava a la gent. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ART GÒTIC:

L'art gòtic és un estil que es desenvolupa a l' Europa Occidental durant els últims segles de l'Edat Mitjana, des de

mitjans del segle XII fins el segle XV

El naixement de la arquitectura gòtica i la seva expansió inicial té lloc a França.

Les catedrals són les construccions més importants de l'art gòtic.

Durant els segles XIII, XIV i XV es construien esglésies i catedrals que tenien un nou estil: el GÒTIC.

Van fer murs més alts i prims i van obrir amples finestrals. D’aquesta manera es feien esglésies esbeltes i clares.

Les façanes estaven decorades amb escultures i relleus.

Els murs interiors no tenien pintures.

Els finestrals estaven decorats amb vidrieres de colors.

Les imatges representaven escenes religioses.

Algunes catedrals gòtiques tenien un gran rosetó pel qual entrava la llum.